La meva besàvia es diu Sofi Contreras Torres. Tothom li diu Charito perquè de petita no sabia dir Sofia i ella mateixa és deia Charito. Té cent anys i està en unta residencia de Girona. Va neixer el mil nou-cents dotze a Talca Santiago de Xile. No treballava, sempre havia cuidat dels nets. Te tres fills: dos nois una noia. Tenia 18 germans però van morir 9 i es va quedar amb 9 germans. Té cinc nets. Tots van neixer a Xile menys una. Nomes, recorda d'un veí seu que era molt guapo, i també del seu primer novio que va tenir quan era jove. Tenia un carácter molt fort. Al meu pare sempre el perseguia amb una paella i mai a demostrat amor. Tenia molts amics a Xile però quan va arribar a Espanya no va fer cap mes amic. Va arribar aquí amb els seus fills i el seu homa que es deia: Agustin Rojas Torres i tenia un germà.
Es molt vella pero nomes te un problema en el cap que quan el cap de cinc o deu segons no es recorda de res del que li han dit. També li costa caminar i va amb cadira de rodes. El meu avi no m'ha pogut explicar res del Agustin perquè la seva mare no li havia explicat res més.
