La senyora de Girona

LA HISTÒRIA DE AMOR DE ELS MEUS ÀVIS
Era l'any 1966 era quan es van coneixre en un bar del tiu de la meva àvia. Es van anar coneguent a poc a poc fins que es van enamorar, van estar dos anys junts s'hen novios i al cap de dos anys es van casar a Girona a l'esglesia del carma.Van fer la lluna de mel a Madrid,  Burgos, Bilbao, Pamplona, van viatgar molt pero no els i costava diners perquè es cadavan a dormir a familiars seus perque els i vania de cami per arrivar a Pamplona. I com ells els i diuen un torn de familia. Van pasar els anys fins que van tenir la primera filla, al cap d'un temps el segon i al cap d'uns anys ja en teian cinc. Van pasar molts viatges junts. Fins que els fills dels seus fills van arar creixent i ells es van anar fent avis. Encara estan junts, fins i tot han passat les bodes de plata i nomes els i falta cinc anys per pasar les de or. Aquesta és tot el amor que van pasar
.
PAMPLONA                                                                                                                                                                                                     




MADRID           

La senyora de Girona

EL MEU BESAVI
El meu besavi es diu Ramon Benito Minguez que va morir fa dotze anys, jo el vaig coneixre quan tenia un any pero no men recordó de res l'unic que la meva mare em va donar una carta que me avía fet una carta de quen va morir i que m'estimava molt. Treballava de ferrobiari Girona, es va casar a Burgos i van venir a Girona resiens casats. Van tenir setze fills però van nomes van sobre viure cinc i tots eren noies. A la meva àvia la tractaven molt bé i com sempre m'ha dit NO EM FALTAVA UN PLAT DE MANJAR A TAULA. El meu besavi es el queva terda més en morir de part de la meva mare. A l'estiu anaven cada dissabte i diumenga a la platja de port bou. No van tenir cap lluna de mel però s'ho van pasar molt bé!!!!!
platja de port bou

   ciutat de burgos

La senyora de Girona

LA ÀVIA DE LA MEVA ÀVIA
La meva àvia avia conegut als seus avis, però ja no s'hen recorda molt bé. Es deia Sofia Domingo va neixre a Burgos. Fa tants d'anys que no es recorda de quin anys va neixre. També es va casar però ara estan  en el cementiri de Burgos. Treballavan al camp. La meva àvia diu que coinava molt bé i nomes els veía a l'estiu i jogaven amb les gallines i gossos que tenien. La meva àvia no s'hen recorda de res més, perquè va morir quan la meva àvia tenia quinze o setze anys. També m'ha explicat que cuan era petita a l'estiu passaven un més de vacanses. El seu avi va morir quan la meva àvia tenia uns cinc anys. Per això del meu besabi no s'he recordé de res perquè en aquells temps era  molt petita i els seus pares no li van explicar res de res. Aixó es tot el que m'ha explicat.
      Foto inventada perquè no en té cap

La senyora de Girona: Carmen Benito Perez

A MENERA DE PRELUDI.
Avui la meva àvia a fet seixanta cinc anys. Està molt bé de salut, pot camina, veu bé, parla amb les seves amigues.... L'unic dolent és que devagades li fa malt les camas, però tot i aixì pot caminar molt bé. Vaig pensar que per el seu aniversari li podriem fer una festa a una casa que té ella a Aiguaviva. És allà on celevrem totes les festes, però la seva será especial, perquè vindran amigues seves, familiars de fa temps que no els veu, etc.... La meva tia preparara un pesstis de quatra capas, que sera: 1r de torror, 2n xocolata amb llet, 3r de xocolata una mica mes forta i la última de xocolata amb nous. Li fiquerem un cartell que posara per molt anys i unes espelmes de colors amb els números sis i cinc. Per dinar farem una paella de carn que fa el meu avi molt bona!!!! Dinarem cap a les dos quarts de tres del mig dia. Quan es va acabar de fer el dinar ens vam seure a la taula de fora el jerdir que té molt gran i vam menjar una amanida que va prepara la meva mare, després vam menjar l'arros i de postres vam portar el passtis amb les espelmas a sobre. Quan vam acabar vam recullir i vam fer el café per qui volgues. Per acabar tothom li va donar els regals, per el que vaig veure crec que li van agradar tots. Quan vam acabar vam recollir tot i ens vam quedar tota la tarde amb ella. Cap a la tarde les cinc sis vam anara tota la familia a la piscina. El final del dia ens va dir que tot avía estat fantastic!!!

La meva besàvia

La meva besàvia es diu Sofi Contreras Torres. Tothom li diu Charito perquè de petita no sabia dir Sofia i ella mateixa és deia Charito. Té cent anys i està en unta residencia de Girona. Va neixer el mil nou-cents dotze a Talca Santiago de Xile. No treballava, sempre havia cuidat dels nets. Te tres fills: dos nois una noia. Tenia 18 germans però van morir 9 i es va quedar amb 9 germans. Té cinc nets. Tots van neixer a Xile menys una. Nomes, recorda d'un veí seu que era molt guapo, i també del seu primer novio que va tenir quan era jove. Tenia un carácter molt fort. Al meu pare sempre el perseguia amb una paella i mai a demostrat amor. Tenia molts amics a Xile però quan va arribar a Espanya no va fer cap mes amic. Va arribar aquí amb els seus fills i el seu homa que es deia: Agustin Rojas Torres i tenia un germà.
Es molt vella pero nomes te un problema en el cap que quan el cap de cinc o deu segons no es recorda de res del  que li han dit. També li costa caminar i va amb cadira de rodes. El meu avi no m'ha pogut explicar res del Agustin perquè la seva mare no li havia explicat res més.